JOANA ROMEU ("Feminal 122" del 24 de juny de 1917)



...]Blaves llunyanies, camins florits, visions de festa popular, y rostres gentils d’infants y de gracioses donzelles se barregen a les grans figures de poetes, literats y sociòlechs, y a la testa venerable de sa senyora àvia qui sembla tota contenta de la companyia y ab sos cabells blanchs y sa mirada serena sembla dirnos:

“Sí... És ella qui de nou ens ha creat, ella la dona artista, qui ha fet encara una altra obra ben fructuosa: la de mostrar que en nostra terra la dona viu sempre en l'artista, com aquesta esposa y mare exemplar de catorze fills. Sí, ella és, la qui, menuda, petita y graciosa, ab sos ulls immensos y son cos vincladís de joveneta, ha omplert aquesta sala de bellesa. Ella és la qui ha escrutat sense descans el misteri de les milenàries oliveres enigmàtiques y monstruoses, de fantasmagoria dantesca, prometentnos en dies no llunyans l’esclat de llur revelació".


Axís sembla dir de la filla, sa senyora àvia, des de son march d‘or, tota joyosa de les lloances qu’apar escoltar devotament.




[...]hem d’agrahirli, entre altres coses, l’haver-nos fet assaborir en son quadro “una espanyola” la graciosa bellesa de l’lsabel Sans y Rosselló, distingida poetessa, reyna que fou del últims Jochs Florals de Palma, y filla de la notable escriptora mallorquina Coloma Rosselló de Sans.

                                                                                          Joana Romeu